Happy Rizal Day! Mi Ultimo Adios in Catalan

El meu Ultime Adio de Jose Rizal

Adios, Pàtria adorada, region del sol benvolguda,

Perla del Mar d’Orient, el nostre perdut Eden!

A donar-te vaig alegre la trista mustia vida,

I fora més brillant més fresca, més florida,

Tambien per tí la donara, la donara pel teu bé.

En camps de batalla, lluitant amb deliri

Altres et donen les seues vides sense dubtes, sense pesar;

El lloc gens importa, xiprer, llorer o lliri,

Cadalso o camp obert, combat o cruel martiri,

El mateix és si ho demanen la pàtria i la llar.

Jo muir quan veig que el cel es coloreix

I per fi anuncia el dia trás lóbrego capuz;

Si grana necessites per a tenyir la teua aurora,

Aboca la sang meva, vessa-la en bon hora

I daure-la un reflex de la seua naixent llum.

Els meus somnis quan tot just noi adolescent

Els meus somnis quan jove ja ple de vigor,

Van anar el veure’t un dia, joia del mar d’orient

Secs els negres ulls, alta la tersa front,

Sense ceño, sense arrugues, sense taques de rubor.

Somni de la meua vida, la meua ardent viu anhel,

Salut et crida l’ànima que prompte va á partir!

Salut! ah que és bell caure per donar-te vol,

Morir per donar-te vida, morir sota el teu cel,

I en la teua encantada terra l’eternitat dormir.

Si sobre el meu sepulcre veiessis brollar un dia

Entre l’espessa yerba senzilla, humil flor,

Acosta-la als teus llavis i besa a l’ànima meva,

I asseu jo en el meu front sota la tomba freda

De la teua tendresa el bufe, del teu hàlit la calor.

Deixa a la lluna veure’m amb llum tranquil·la i suau;

Deixa que l’alba envie la seua resplendor fugaç,

Deixa gemegar al vent amb el seu murmuri greu,

I si descendeix i posa sobre la meua creu un au,

Deixa que l’au entone la seua cantico de pau.

Deixa que el sol cremant les pluges evapore

I al cel tornen pures amb el meu clam en pos,

Deixa que un sér amic la meua fi primerenca plore

I en les serenes vesprades quan pel meu algú ore

Ora tambien, oh Pàtria, pel meu descans á Déu!

Ora per tots quants van morir sense ventura,

Per quants van patir turments sense igual,

Per les nostres pobres mares que gemeguen la seua amargor;

Per orfes i vídues, per presos en tortura

I ora per tí que veges la teua redencion final.

I quan en nit fosca s’emboliqui el cementiri

I sols només morts quedin vetllant allí,

No torbis el seu repòs, no torbis el misteri

Tal vegada acords escoltis de cités o salteri,

Sóc jo, benvolguda Pàtria, jo que et canto á tu.

I quan ja la meva tomba de tots oblidada

No tingui creu ni pedra que marquin el seu lloc,

Deixa que la llauri l’home, l’espargeixi amb la azada,

I les meves cendres abans que tornin á el no-res,

La pols de la teva catifa que vagin á formar.

Llavors gens importa em posis en oblit,

La teva atmosfera, el teu espai, les teves valls creuaré,

Vibrant i neta nota seré per a la teva oido,

Aroma, llum, colors, remor, cant, gemegat

Constant repetint l’essència de la meva fé.

La meva pàtria idolatrada, dolor dels meus dolors,

Estimada Filipines, escolta el postrer adios.

Ahi et deixo tot, els meus pares, els meus amors.

Vaig on no hi ha esclaus, botxins ni opressors,

On la fé no mata, on el qual reyna és Déu.

Adios, pares i germans, trossos de l’ànima meva,

Amics de la infància en la perduda llar,

Doneu gràcies que descanso del fatigoso dia;

Adios, dolç extrangera, la meva amiga, la meva alegria,

Adios, estimats séres morir és descansar.

Advertisements

Leave a Reply

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s